Desigualtats en l’Estat del benestar

Les persones aconseguim els ingressos necessaris per viure de diverses fonts. A banda del patrimoni, quan no podem treballar al mercat laboral, les principals fonts d’ingressos són la prestació d’atur i diverses pensions, vinculades o no al mercat de treball. Vistes de forma conjunta, podem comprovar que igual que passa amb les rendes del treball (o pitjor!), els ingressos provinents de l’Estat del benestar no són igualitaris. En tots hi ha una bretxa de gènere. Aquest fet és particularment injust, ja que és l’administració pública la que hauria de compensar la bretxa de gènere del món laboral i patrimonial. Especialment si tenim en compte que existeix una desigualtat de partida (les dones participen en pitjors condicions en el mercat, que les discrimina) i que, sumades les hores de treball remunerat i treball no remunerat, al nostre país les dones treballen més hores que els homes. L’única excepció a la menor percepció de rendes per les dones és la de viduïtat, donat que és el sou de la parella de la persona perceptora el que serveix per a calcular-ne l’import.