L’edat i el gènere claus en la dependència econòmica de la llar

La joventut representa la precarietat tant per homes com per dones i més de la meitat de persones de 29 anys o menys té uns ingressos individuals per sota el llindar de la pobresa, és a dir, que no els permetria viure tots sols (formar una llar unipersonal) amb un nivell mínim de benestar. A partir dels dels 30 anys, però, les desigualtats de gènere comencen a accentuar-se. I com més avançat és el grup d’edat, més possibilitats de tenir rendes insuficients per a sostenir-te a tu mateixa si ets una dona. En canvi per als homes és a l’inrevés: a més edat, menys possibilitats de trobar-se amb uns ingressos massa baixos per a viure en solitari. Tot i que a la pràctica, la majoria de llars estiguin formades per diverses persones (i el més freqüent és que hi hagi una dona i un home adult), el cert és que la vulnerabilitat econòmica és molt desigual i que, evidentment, la llibertat de triar amb qui viure es veu seriosament compromesa, en particular per a les dones de més edat, per la manca d’autonomia econòmica. (Text extret de la revista Idees (https://www.revistaidees.cat/ca/47%20%E2%80%94%20Feminisme(s))).